dilluns, 26 de maig del 2014

EDUCACIÓ INTEGRAL


El siguiente artículo te podría interesar:
-----

    “Les humanitats són la vacuna contra el fanatisme”

    Tinc 48 anys. Vaig néixer i visc a Sabadell. Sóc educador: he estat professor i tutor a Eton, Anglaterra. Sóc solter, sense fills. Política? Socialdemòcrata. M’interessa la religió com a cultura i sóc espiritual. Sóc director de la British School de Barcelona

    VÍCTOR-M. AMELA

    Quina mena d’alumne era el príncep Guillem?

    Era un noi de 15 anys molt responsable i complidor, implicat, formal, amb un fort sentit del deure. I molt afectuós i amable.

    I el seu germà Enric?

    No va ser alumne meu, encara que el primer dia de curs es va despistar i es va colar a la meva classe... Un noi entremaliat, juganer, molt simpàtic!

    Què els ensenyava vostè?

    Llengua espanyola. Vaig ser responsable del departament d’hispàniques a Eton i tutor de Guillem: va aprendre a defensar-se bé en espanyol en una conversa.

    I li va ensenyar res més?

    Nocions d’història i cultura espanyoles. I els vaig parlar també de Catalunya, de la seva història, d’Orwell, del franquisme, de Puig Antich... I de Sabadell, la meva ciutat, ha, ha!

    De Puig Antich?

    Vam debatre sobre la pena de mort i els vaig dir: “No opineu abans de veure aquesta pel·lícula” (la de Huerga), i després la vaig incloure en el programa nacional educatiu de la Gran Bretanya. Durant anys he estat
    programador i examinador nacional del sistema educatiu britànic.

    Això sí que és ser influent!

    És veritat: hi ha res més important que educar? Em considero educador, per sobre de cap altra cosa. M’agrada l’educació britànica que s’imparteix a Eton.

    Per què?

    Eton imparteix una educació integral de la persona, dels 13 als 18 anys.

    Educació integral?

    Conjuga l’àmbit acadèmic i personal.

    En què consisteix l’àmbit acadèmic?

    En l’excel·lència: aconsegueix que cada alumne tregui el millor que pugui donar en cada moment. Cada alumne és diferent: igualar-los en un punt mitjà és mediocritat.

    Però això afavoreix el més capacitat...

    No: si aconsegueixes de cadascú el millor de si mateix, afavoreixes tots els alumnes.

    I en què consisteix l’àmbit personal?

    A donar eines a l’alumne per espavilar-se amb autonomia.

    I com es fa això?

    A través de la tutoria. La tutoria és el tret distintiu de la bona educació britànica!

    Expliqui-m’ho.

    Ets tutor d’uns quants alumnes, i els guies.

    Autoconfiança

    Un català ha influït durant catorze anys en el sistema educatiu britànic: va dissenyar exercicis, treballs i proves per als alumnes, preguntes per als exàmens... Després de viure mitja vida al Regne Unit, ser cap del departament de llengües estrangeres del prestigiós col·legi d’Eton i col·laborar en una educació que fomenta l’autoconfiança, el criteri propi, la capacitat d’argumentació de les opinions i la iniciativa personal, González ha tornat a Catalunya per dirigir l’escola britànica de Barcelona, a Castelldefels (Britishschoolbarcelona.com), amb aquest mateix sistema. González demostra que no hi ha més fronteres que les mentals, i que és un educador vocacional.

    Un exemple.

    Dius a l’alumne: “Llegeix aquestes fonts històriques sobre la guerra de Successió del 1714, i després vine i explica’m quines creus que van ser les causes de la guerra”.

    I tot va així?

    Hi ha també classes magistrals convencionals, però el més valuós és la tutoria: l’alumne interpreta unes dades i ve al meu despatx a argumentar la seva interpretació.

    I vostè li ofereix un te?

    El meu tutor de doctorat m’oferia un xerès.

    I funciona?

    Estimules el criteri propi de l’alumne, la seva autonomia, aprèn a espavilar-se, a investigar i a expressar-se. A algú que sàpiga de pintura pots dir-li: “Demà explica’ns a classe un quadre de Dalí i un altre de Rafael”.

    Interessant.

    Dinou dels últims 54 primers ministres britànics han sortit d’Eton! David Cameron...

    Ho nota?

    Respon a tot, mai no es queda sense resposta! I sempre ho fa sense llegir papers: l’educació britànica conrea l’expressió oral!

    Ah, igual que aquí... Ehem. Sense desmerèixer ningú, ja que conec iniciatives

    molt valuoses, però aquí el sistema...

    Ja... Quina diferència veu entre un noi que surt d’Eton i un altre d’aquí?

    El d’allà és un adult autònom en tots els aspectes, amb criteri propi, un ciutadà responsable i compromès. La prova reveladora, per a mi, és el sopar...

    Quin sopar?

    Convida uns joves de dinou anys a un sopar amb adults amics teus. Si el jove sap seguir les converses, proposar temes, gaudir-ne... és que està ben format. Si parla amb monosíl·labs i s’avorreix... no, fracàs.

    Ben vist.

    Una altra cosa important: els que van atemptar contra les Torres Bessones l’11-S tenien estudis universitaris tècnics, enginyeries, però no tenien una cosa fonamental.

    Què no tenien?

    Estudis d’humanitats! És preocupant (i molt perillós!) que a Espanya les humanitats es deixin de banda i es considerin “inútils”.

    Per què?

    La tecnociència ensenya axiomes i veritats inqüestionables, mentre que les humanitats ensenyen punts de vista, relats diferents del món, visions variades... Això et fa ser compassiu i empàtic, t’insufla sentit de l’humor i et vacuna contra els fanatismes!

    Hoaplaudeixo! I ara aclareixi’m el definitiu enigma pedagògic.

    Quin?

    Com podem aconseguir que un espanyol aprengui anglès?

    Ha, ha! Jo tenia tantes ganes d’obrir-me al món, que als setze anys ja em defensava i vaig tocar el dos a practicar a Anglaterra. I fins avui. El secret és tenir mètode... i ganes!



    Sìlvia Caballeria

    divendres, 2 de maig del 2014

    PENSAMIENTO CRÍTICO: 10 TÉCNICAS SENCILLAS PARA UTILIZAR EN EL AULA

    PENSAMIENTO CRÍTICO: 10 TÉCNICAS SENCILLAS PARA UTILIZAR EN EL AULA

    10 técnicas sencillas para utilizar en el aula

    1. Hacer preguntas durante las clases, para estimular la curiosidad: “¿Qué pasaría si…”?, “¿Cómo es posible que…?”, “¿Qué harías tú en ese caso…?”, “¿Qué sabéis acerca de…?, y diseñar preguntas guía, que ayuden a reflexionar y clarificar los conceptos más importantes.
    2. Utilizar gráficos y oraciones sencillas que introduzcan o enfoquen el tema planteado.
    3. Exponer distintos puntos de vista acerca de un mismo tema. Por ejemplo un conflicto bélico contado desde la visión de cada uno de los bandos implicados.
    4. Activar la participación de todos los alumnos utilizando alguna técnica de “participación al azar”. Por ejemplo, escribir tarjetas con los nombres e ir eligiendo de una en una para contestar, preguntar o comentar durante la clase.
    5. Fomentar que los alumnos se conozcan entre ellos, que trabajen juntos y que utilicen la escucha activa, pidiendo que resuman con sus palabras lo dicho por otro compañero.
    6. Hablar menos para hacer que los alumnos piensen más, mediante paros en la clase para que trabajen y reflexionen sobre los temas que se han tratado.
    7. Utilizar el método socrático para hacer preguntas y organizar debates entre los alumnos sobre temas que generan controversia.
    8. Fomentar el trabajo colaborativo, a través de trabajos en pequeños grupos, donde a parte de completar la tarea solicitada tengan que previamente describir los objetivos, exponer qué estrategias utilizaron y cómo resolvieron sus problemas.
    9. Promover la “revisión por pares” de trabajos escritos, de manera que puedan recibir retroalimentación no sólo del profesor, sino de los compañeros,y así aprovechar los beneficios de la escritura y lectura activas.
    10. Utilizar la técnica de la clase invertida, donde los trabajos de lectura, documentación y búsqueda de información se realizan en casa, utilizando el espacio del aula para investigar, profundizar, practicar, resolver dudas y debatir sobre el tema tratado.
    Conocer cuáles son las competencias que favorecen el desarrollo del pensamiento crítico, ayuda a profesores de todas las etapas a determinar en qué medida están interiorizando los alumnos estas formas de pensar y permite intervenir adecuadamente en este proceso.
    Una guía que recoge de forma muy completa estos estándares y su forma de evaluarlos es la guía para educadores  “Estándares de Competencias para el Pensamiento Crítico” de R. Paul y L.Elder, que podéis encontrar en www.criticalthinking.orgdonde existen numerosos recursos  en español para educadores de todas las etapas.
    Y es que ese debe ser el fin de la educación:

    “La Educación no sólo es llenar una cubeta, es encender un fuego.”
    —WILLIAM BUTLER YEATS