dimecres, 31 de desembre de 2014

Queremos MusicArte: Literaturizando...

Queremos MusicArte: Literaturizando...: No queríamos que terminara el año sin compartir esta actividad con vosotros. La idea de la misma era procurar un acercamiento gozoso a la...

dijous, 18 de desembre de 2014

INNOVACIÓ A L'ESCOLA MONTSERRAT


   
   

                        style="height:20px;width:auto;background: transparent;padding:0;margin:0;"
                src="http://img.irtve.es/css/rtve.commons/rtve.header.footer/i/logoRTVEes.png">
            style="color:#333;font-weight:bold;" title="La Aventura del Saber. Colegio Montserrat de Barcelona"
            href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventura-del-saber-colegio-montserrat-barcelona/2559083/">La Aventura del Saber. Colegio Montserrat de Barcelona



dilluns, 15 de desembre de 2014

COMENÇAR AMB IPADS- Memòria

 
És cert que, a vegades, quan s'introdueix algun canvi important en la manera de fer o d'organitzar la feina ens comporta un cert neguit,  per allò del risc i del deixar la zona de comfort. També és cert, que si no hi ha algú que impulsi i prengui la decisió de canvi, per dràstica que sembli, no s'innovaria ni es milloraria.
  Per això és important la comunicació, el suport i l'acompanyament en tot procés de canvi. I no sempre és fàcil.
  La nostra experiència en la incorporació dels iPads a ESO 1x1, tampoc ha estat senzilla i ha calgut informar i convèncer a professors i pares. El més important és tenir clara la línia pedagògica, el camí per on volem anar per millorar i tenir definit un horitzó. En el nostre, cas l'horitzó 2020 que es va presentar a pares, alumnes i professors, el curs passat a l'Atlàntida, document que podeu consultar al web del col.legi.

 En aquest post anirem posant tots els enllaços de vídeos, presentacions i reportatges que realitzarem, alumnes i professors, arran de la incorporació dels iPads a 1r de ESO 1x1. Serà el recull de la nostra experiència.
                         Esperem, que us pugui ser útil!  ;)

 - Enllaç a un vídeo que creat pels pares que no varen assistir a la reunió (maig) on vàrem presentar el projecte 1x1 amb iPads:  


2.- Enllaç a la presentació que van fer un equip d' alumnes, a la reunió de pares de setembre, explicant quin era el seu paper en la incorporació dels dispositius a l'escola:



    Aquesta informació només afecta a la posada en marxa. Ara, a data de desembre, ja tenim més coses a dir sobre el que ens hem anat trobant. A finals del 2n trimestre, principis del 3r, els alumnes TIC-TEAM prepararan un petit reportatge per explicar com ha anat la incorporació i què ha suposat en el seu procés d'aprenentatge.

diumenge, 26 d’octubre de 2014

 A PARTIR D'AQUEST MES D'OCTUBRE EM TROBAREU A: 

                                       INNOVATRAMS.BLOGSPOT.COM

COM SEMPRE 

INNOVACIÓ I  RECURSOS PER FER UNA ESCOLA MILLOR! 
                              L'ESCOLA DEL SEGLE XXI 

diumenge, 5 d’octubre de 2014

dimecres, 3 de setembre de 2014

EDUCACIÓ EMOCIONAL-Infografia-links





LINKS.  http://creaconlaura.blogspot.com.es/2014/09/material-en-espanol-del-center-for.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

TREBALL EN EQUIP. Teresa Guasch



dissabte, 30 d’agost de 2014

TOTAL ENGLISH FOR TEACHERS- CURS D'ANGLÈS PER A DOCENTS

CURS ON ES COMBINA CAMPUS VIRTUAL I TUTORIA ON-LINE AMB MATERIALS DIGITALS I EN PAPER....(LLEGIU-HO COMPLET CLICANT L'ENLLAÇ, ÉS INTERESSANT)

http://www3.escolacristiana.org/wp_fecc/wp-content/uploads/2014/07/Total-English-for-Teachers_Projecte1.pdf


Google Classroom

QUÈ ÉS GOOGLE CLASSROOM? 

Un servei de Google per a l'educació.
Llegiu-ne les característiques, els beneficis i la seva fàcil aplicació (tutorials) AQUÍ




dijous, 21 d’agost de 2014

Trello Organització de tasques en grup

Definició i característiques d'aquesta eina que facilita la gestió dels treballs d'equips 👀





Vídeotutorial http://youtu.be/lU0hpntG-bY

Infointoxicació aguda

OPINIÓ
Torna Moisès 
DES DE LA GANDULA
Ignacio Orovio
La Vanguardia 21 agost 2014

 "En les classes de Teoria de la Comunicació de Masses s’explicava que la informació que arribava a una persona a l’edat mitjana era aproximadament la que conté un diari de diumenge, amb els seus suplements econòmics i magazines.Naturalment, es tractava d’un càlcul arriscat i no-empíric. No hi havia manera de desplaçar-se a l’edat mitjana a comprovar els bytes computats, però l’estimació podia i sobretot pot donar una idea interessant de quanta informació passa cada dia avui per davant dels nostres ulls. Perquè aquelles classes eren prèvies a l’eclosió d’internet i en elles no s’explicava res de la catarsi industrial que s’està produint allà fora mentre nosaltres naveguem. Per seguir una seqüència cronològica, un informe de la Universidad de Califòrnia deia el 2002 que en els tres anys anteriors la informació nova disponible s’havia duplicat, creixent un 30% anual. Els autors de l’estudi, Peter Lyman i Hal Varian, de la School of Information Management and Systems, consideraven que si la població se sentia saturada de dades era normal, amb tants terabytes a l’aguait. En aquesta classe de comparació tan americana, assenyalaven que la informació nova disponible el 2002 seria com mig milió de biblioteques del Congrés dels Estats Units. Lyman i Varian utilitzaven en la seva anàlisi com a unitat de mesura el terabyte, “equivalent a un milió de megabytes”, El 2012, els nous bytes generats cada dia ocupaven 2,5 exabytes i es calcula que el 2016 el trànsit a la xarxa assolirà un zettabyte i un text aproximat d’un milió de llibres. Lectura per a tota l’eternitat. Ara convé recordar que el prefix tera procedeix del grec i significa... monstre. En qualsevol cas, també havien xifrat alguns aspectes en el nivell superior, els exabytes; 18 exabytes era el que ocupava el flux de ràdio, televisió i internet. Deu anys després, és a dir, el 2012, els bytes creats cada dia (el llibre d’estil no em permet escriure “cada dia” en majúscules) eren 2,5 exabytes, això és, 2,5 trilions de bytes de dades, i es calcula que el 2016 la proliferació del vídeo i la seva transmissió massiva per la xarxa causarà un trànsit d’un zettabyte (un 10 amb 21 zeros); en un any, el trànsit de dades a la xarxa serà com la suma del de tots els anys des del 1998, i la unitat de mesura comença a ser ja el yottabyte, amb cua de 24 rodones. De manera que... quant deu ocupar, en bytes, la informació d’un diari de diumenge? Enmig d’aquest tsunami d’informació viatjant d’una banda a una altra, és cada vegada més freqüent la síndrome de Moisès. Una actitud, als mitjans i a les xarxes, d’oferir al plàncton en què ens hem convertit la tria necessària per sobreviure al byte: les deu millors hamburgueses de Barcelona, els deu llibres que has de llegir aquest estiu o els deu consells imprescindibles per comprar un coixí.

dissabte, 16 d’agost de 2014

dilluns, 11 d’agost de 2014

Ús de PINTEREST en Educació

Please include attribution to OnlineUniversities.com with this graphic.

16 Ways Educators Use Pinterest

dimecres, 6 d’agost de 2014

¿Cómo crear un proyecto de Aprendizaje-Servicio?

¿Cómo crear un proyecto de Aprendizaje-Servicio?

Com preparar una presentació pública.


 Com fer una presentación en públic utilitzant el mètode BBP i veureu com n`és d'important la planificació


http://www.emprenderalia.com/estructura-tus-presentaciones-con-beyond-bullet-points-para-mejorar-la-atencion-de-tu-audiencia/

Les 7 Tecnologies que canviaran el món



     Els avenços tecnològics estan revolucionant la nostra vida, d'això no en tenim cap dubte, oi?

Vegem, doncs, quines tecnologies ens canviaran el món: 

1.- Ulleres de Google 
2.- Impressora 3D 
3.- Jocs de realitat virtual 
4.- Leap Motion (controlar l'escriptori amb els dits sense tocar la pantalla)
5.- Eye Tracking -seguiment ocular. Podràs controlar la tauleta només amb el moviment del ulls. (càmera frontal)
6.- Smart Things Per saber en quines condicions està la teva casa quan tu no hi ets. Qui hi ha, abaixar les persianes, connectar l'alarma, encendre els llums, etc...
7.- . Cotxe sense conductor 
 Una intel.ligència artificial, càmeres dins el cotxe, sensors, radars ...permetran que un cotxe recorri kilòmetres sense rebre instruccions humanes. 

i més...


font: veure enllaç: http://bit.ly/1kmees8

Quines carreres tenen més sortida?

http://educacion2.com/8920/que-carreras-tienen-mas-salidas-en-espana/

diumenge, 3 d’agost de 2014

Les 89 pel.lícules més vistes sobre educació

       
Ens pot donar un cop de mà en algun moment conèixer aquestes pel.lícules

 Cliqueu aquí   

dijous, 31 de juliol de 2014

DIREBLOG: GOOGLE DRIVE: UN ARMA DE CONSTRUCCIÓN MASIVA

DIREBLOG: GOOGLE DRIVE: UN ARMA DE CONSTRUCCIÓN MASIVA: En la era digital el aprendizaje se produce de manera muy diferente a como estábamos acostumbrados. Esto, dicho así, suena muy bien y se pu...

dimarts, 22 de juliol de 2014

Els reptes de la LOMCE

OPINIÓ
Els reptes de la Lomce. Desafiaments educatius

La Vanguàrdia 22 juliol 2014 
 JOAQUÍN GAIRÍN, catedràtic de Pedagogia de la UAB

 La implantació de la llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) comença al setembre a 1r, 3r i 5è de primària i a 1r dels cicles de formació professional bàsica. Comença així el camí de la setena llei orgànica després de la llei general d’Educació del 1970 i s’evidencia, una altra vegada, la falta de consens polític en educació, la seva instrumentalització política i la inexistència de política educativa. La llei, com gairebé totes, es basa en anàlisis prèvies i es justifica a si mateixa al preàmbul. És veritat que els resultats escolars han de millorar, com també ha de disminuir l’abandonament educatiu primerenc, augmentar l’ocupabilitat i reduir la bretxa que hi ha entre les comunitats autònomes. També que una llei educativa no només és una qüestió tècnica sinó, i sobretot, un compromís social, pels valors que comporta, els efectes que té i les persones que afecta. Ja no es tracta de debatre sobre el que comporta la Lomce (menys comprensivitat en l’ensenyament obligatori, èmfasi en l’avaluació finalista a través de les revàlides, més centralització curricular, menys participació de la comunitat educativa) sinó sobre la nostra incapacitat per aconseguir consens en una cosa tan fonamental com l’educació. La preocupació dels nostres polítics és més a prop d’imposar les seves idees que d’identificar les idees comunes o d’impulsar consensos en nous plantejaments. S’instrumentalitza l’educació per a finalitats partidàries i s’obvia que és un bé comú al servei de tothom. Mentrestant, avancem poc en reptes com desenvolupar noves capacitats individuals (reflexives, emocionals, comunicacionals i d’emprenedoria) i col·lectives (col·laboració, gestió del coneixement col·lectiu, lideratge), impulsar la flexibilitat personal i institucional davant el canvi permanent, afavorir l’interès pel coneixement o desenvolupar valors democràtics, que haurien de garantir una comprensió bàsica de la realitat, un compromís social i persones més lliures, autònomes i reflexives. Ens allunyem d’un sistema educatiu com a projecte social, que es regeix pel compromís i la coresponsabilitat de tots els agents implicats en l’educació. I així ens va i després ens queixem.

dissabte, 19 de juliol de 2014

10 CLAUS PER FOMENTAR L'ESPERIT CRÍTIC

10 Técnicas sencillas para utilizar en el aula
 1- Hacer preguntas durante las clases, para estimular la curiosidad: “¿Qué pasaría si…”?, “¿Cómo es posible que…?”, “¿Qué harías tú en ese caso…?”, “¿Qué sabéis acerca de…?, y diseñar preguntas guía, que ayuden a reflexionar y clarificar los conceptos más importantes. 
2- Utilizar gráficos y oraciones sencillas que introduzcan o enfoquen el tema planteado.
3- Exponer distintos puntos de vista acerca de un mismo tema. Por ejemplo un conflicto bélico contado desde la visión de cada uno de los bandos implicados.
4- Activar la participación de todos los alumnos utilizando alguna técnica de “participación al azar”. Por ejemplo, escribir tarjetas con los nombres e ir eligiendo de una en una para contestar, preguntar o comentar durante la clase. 
5- Fomentar que los alumnos se conozcan entre ellos, que trabajen juntos y que utilicen la escucha activa, pidiendo que resuman con sus palabras lo dicho por otro compañero.
6- Hablar menos para hacer que los alumnos piensen más, mediante paros en la clase para que trabajen y reflexionen sobre los temas que se han tratado.
7- Utilizar el método socrático para hacer preguntas y organizar debates entre los alumnos sobre temas que generan controversia.
8- Fomentar el trabajo colaborativo, a través de trabajos en pequeños grupos, donde a parte de completar la tarea solicitada tengan que previamente describir los objetivos, exponer qué estrategias utilizaron y cómo resolvieron sus problemas. 
9- Promover la “revisión por pares” de trabajos escritos, de manera que puedan recibir retroalimentación no sólo del profesor, sino de los compañeros,y así aprovechar los beneficios de la escritura y lectura activas.
10- Utilizar la técnica de la clase invertida, donde los trabajos de lectura, documentación y búsqueda de información se realizan en casa, utilizando el espacio del aula para investigar, profundizar, practicar, resolver dudas y debatir sobre el tema tratado. Conocer cuáles son las competencias que favorecen el desarrollo del pensamiento crítico, ayuda a profesores de todas las etapas a determinar en qué medida están interiorizando los alumnos estas formas de pensar y permite intervenir adecuadamente en este proceso. 

Una guía que recoge de forma muy completa estos estándares y su forma de evaluarlos es la guía para educadores “Estándares de Competencias para el Pensamiento Crítico” de R. Paul y L.Elder, que podéis encontrar en www.criticalthinking.org, donde existen numerosos recursos en español para educadores de todas las etapas. Y es que ese debe ser el fin de la educación: “La Educación no sólo es llenar una cubeta, es encender un fuego”

divendres, 18 de juliol de 2014

dijous, 17 de juliol de 2014

PRESÈNCIA DEL DEPARTAMENT COL.LABORATIU D'ANGLÈS de TRAMS A JORNADES TAC 0-8

L'activitat del departament col.laboratiu d'anglès serà present a les Jornades d'educació i tecnologia 0-8 que tindran lloc a VIC pel setembre.


dijous, 3 de juliol de 2014

Qui ha de promoure el compromís del professorat?

COM COMBATRE LA DESAFECCIÓ ESCOLAR?

El repte de construir comunitats educatives implicades Valerie Hannon
auditori del MACBA organitzat per la Fundació Jaume Bofill, cerqueu al twitter @FundacioBofill #debatseducacio
       Després de 10 anys de Debats d'Educació a la Fundació Jaume Bofill s' nicia un nou debat sobre la desafecció escolar. Valeri Hannon, creadora del programa internacional Learning Futures i Learning Frontiers, transformant la participació de l'alumnat i de la comunitat educativa ens explica com dissenyar una escola amb el repte de la implicació i com lluitar contra la desafecció. Generosament, ha compartit la seva presentació que aquí us adjunto.
Gràcies a la Fundació Jaume Bofill per fer possible mantenir-nos al dia. 


RSA Animate - Drive: The surprising truth about what motivates us

dimarts, 1 de juliol de 2014

CONCEPTES BÀSICS per IPad

En sintonia amb el curs i el microtaller que aquests dies estem fent sobre Ipads. Us adjunto un petit tutorial de supervivència. ;)

2 Apps gratis para hacer Storyboards con iPad

2 Apps gratis para hacer Storyboards con iPad

Storyboards Demo from Tamajii Inc on Vimeo.



PENSAMENT CRÍTIC




           “Yo no puedo enseñaros nada, sólo puedo ayudaros a buscar el conocimiento dentro de vosotros mismos, lo cual es mucho mejor que traspasaros mi poca sabiduría.” Sócrates http://ined21.com/p6798/?utm_content=buffer891a3&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer 10 Técnicas sencillas para utilizar en el aula Hacer preguntas durante las clases, para estimular la curiosidad: “¿Qué pasaría si…”?, “¿Cómo es posible que…?”, “¿Qué harías tú en ese caso…?”, “¿Qué sabéis acerca de…?, y diseñar preguntas guía, que ayuden a reflexionar y clarificar los conceptos más importantes. Utilizar gráficos y oraciones sencillas que introduzcan o enfoquen el tema planteado. Exponer distintos puntos de vista acerca de un mismo tema. Por ejemplo un conflicto bélico contado desde la visión de cada uno de los bandos implicados. Activar la participación de todos los alumnos utilizando alguna técnica de “participación al azar”. Por ejemplo, escribir tarjetas con los nombres e ir eligiendo de una en una para contestar, preguntar o comentar durante la clase. Fomentar que los alumnos se conozcan entre ellos, que trabajen juntos y que utilicen la escucha activa, pidiendo que resuman con sus palabras lo dicho por otro compañero. Hablar menos para hacer que los alumnos piensen más, mediante paros en la clase para que trabajen y reflexionen sobre los temas que se han tratado. Utilizar el método socrático para hacer preguntas y organizar debates entre los alumnos sobre temas que generan controversia. Fomentar el trabajo colaborativo, a través de trabajos en pequeños grupos, donde a parte de completar la tarea solicitada tengan que previamente describir los objetivos, exponer qué estrategias utilizaron y cómo resolvieron sus problemas. Promover la “revisión por pares” de trabajos escritos, de manera que puedan recibir retroalimentación no sólo del profesor, sino de los compañeros,y así aprovechar los beneficios de la escritura y lectura activas. Utilizar la técnica de la clase invertida, donde los trabajos de lectura, documentación y búsqueda de información se realizan en casa, utilizando el espacio del aula para investigar, profundizar, practicar, resolver dudas y debatir sobre el tema tratado. Conocer cuáles son las competencias que favorecen el desarrollo del pensamiento crítico, ayuda a profesores de todas las etapas a determinar en qué medida están interiorizando los alumnos estas formas de pensar y permite intervenir adecuadamente en este proceso. Una guía que recoge de forma muy completa estos estándares y su forma de evaluarlos es la guía para educadores “Estándares de Competencias para el Pensamiento Crítico” de R. Paul y L.Elder, que podéis encontrar en www.criticalthinking.org, donde existen numerosos recursos en español para educadores de todas las etapas. Y es que ese debe ser el fin de la educación: “La Educación no sólo es llenar una cubeta, es encender un fuego”

dissabte, 28 de juny de 2014

L'àlbum de cromos amb RA

Una experiència molt interessant, on es combina les tecnologies: RA, blogs, vídeos, àudios, amb l'experimentació de camp: observació, indagació, creació de comtinguts, sortides diurnes i nocturnes, a l'entorn de l'escola amb alumnes, pares i profs.


dijous, 26 de juny de 2014

INFORME SOBRE L'ÚS DE LES TAULETES DIGITALS A LES AULES.

I FÒRUM INTERNACIONAL D'EDUCACIÓ I TECNOLOGIA

QUÈ TROBAREM I PER QUÈ ENS HO RECOMANES?: Us agrada la robòtica o més aviat teniu petits enginyers a
 casa. Si és el cas, aneu al I FÒRUM INTERNACIONAL D’EDUCACIÓ I TECNOLOGIA [FIET 2014] que es celebra a Tarragona durant els proper dies 27 i 28 de Juny de 2014. Aquest esdeveniment, on participaran més de 100 experts de reconegut prestigi internacional, us aproparan a les empreses del sector que integren l’Educació i la Tecnologia.

En el mateix recinte es desenvoluparà un espai anomenat FIET - FIRA on s’exposaran i es podrà experimentar les principals novetats entorn de l’ús de les TIC en tots els àmbits del context educatiu.
El FIET també disposarà d’un espai anomenat FIET - JOVE on professors i estudiants podran fer visible el seu talent a través de la presentació de pràctiques i experiències concretes que es desenvolupen de manera real en els centres educatius.
ON: Palau Firal i de Congressos de Tarragona, C/Arquitecte Rovira nº2, Tarragona

dijous, 19 de juny de 2014

Creació de iBoox -Alumnos crean libro de texto top ventas

Atenció, és una aplicació molt interessant per a crear els nostres propis materials i fins i tots ho poden fer els alumnes. Cal planificació, guiatge, selecció de materials lliures de drets o de creació pròpia (fotos, vídeos, textos, etc....INTERESSANT!.

CLIQUEU, PER VEURE L'EXEMPLE   AQUÍ   

 







PROGRAMAR amb CLOUDBOARD

http://apple.ididactic.com/aprender-progamacion-con-cloudboard/

Aprender programación con cloudBoard

Aprender a programar supone desarrollar un conjunto de competencias fundamentales, a la vez que implica una forma de razonamiento que difícilmente puede trabajar-se en otra área de conocimiento. En artículos anteriores destacamos la importancia de las apps que introducen a los alumnos en este mundo como preparación para contextos de aprendizaje más complejos.
En esta misma línea os presentamos hoy cloudBoard, un tablero con piezas encajables para controlar un videojuego.
Este sistema de aprendizaje y aproximación a la robótica está indicado para niños y niñas a partir de 6 años, aunque se han realizado pruebas exitosas con niños algún menores. La filosofía de juego se basa en tres pasos clave:
plan1) Planificar: En este primer paso el niño tiene que observar el escenario y elaborar un plan de acción. Simplemente deberá decidir que piezas (movimiento arriba, abajo, izquierda, saltar, etc.)  son las adecuadas para completar el camino.
program2) Programar: El segundo paso es tan simple como introducir las piezas con las instrucciones seleccionadas en el tablero.
3) Ejecutar: El último paso consiste en ejecutar la acción programada. Si se ha programado correctamente, el juego planteará un nuevo reto. Si no se hubiera programado adecuadamente el niño deberá analizar la situación y encontrar el error, para poder superar el obstáculo.
execute

20 Apps per a l'expressió artística: Infantil, Primària i Secundària

Doneu-hi una ullada, n'hi ha per a totes les edats!.

PROJECTES COL.LABORATIUS DELS DEPARTAMENTS VIRTUALS DE TRAMS.

dilluns, 26 de maig de 2014

EDUCACIÓ INTEGRAL


El siguiente artículo te podría interesar:
-----

    “Les humanitats són la vacuna contra el fanatisme”

    Tinc 48 anys. Vaig néixer i visc a Sabadell. Sóc educador: he estat professor i tutor a Eton, Anglaterra. Sóc solter, sense fills. Política? Socialdemòcrata. M’interessa la religió com a cultura i sóc espiritual. Sóc director de la British School de Barcelona

    VÍCTOR-M. AMELA

    Quina mena d’alumne era el príncep Guillem?

    Era un noi de 15 anys molt responsable i complidor, implicat, formal, amb un fort sentit del deure. I molt afectuós i amable.

    I el seu germà Enric?

    No va ser alumne meu, encara que el primer dia de curs es va despistar i es va colar a la meva classe... Un noi entremaliat, juganer, molt simpàtic!

    Què els ensenyava vostè?

    Llengua espanyola. Vaig ser responsable del departament d’hispàniques a Eton i tutor de Guillem: va aprendre a defensar-se bé en espanyol en una conversa.

    I li va ensenyar res més?

    Nocions d’història i cultura espanyoles. I els vaig parlar també de Catalunya, de la seva història, d’Orwell, del franquisme, de Puig Antich... I de Sabadell, la meva ciutat, ha, ha!

    De Puig Antich?

    Vam debatre sobre la pena de mort i els vaig dir: “No opineu abans de veure aquesta pel·lícula” (la de Huerga), i després la vaig incloure en el programa nacional educatiu de la Gran Bretanya. Durant anys he estat
    programador i examinador nacional del sistema educatiu britànic.

    Això sí que és ser influent!

    És veritat: hi ha res més important que educar? Em considero educador, per sobre de cap altra cosa. M’agrada l’educació britànica que s’imparteix a Eton.

    Per què?

    Eton imparteix una educació integral de la persona, dels 13 als 18 anys.

    Educació integral?

    Conjuga l’àmbit acadèmic i personal.

    En què consisteix l’àmbit acadèmic?

    En l’excel·lència: aconsegueix que cada alumne tregui el millor que pugui donar en cada moment. Cada alumne és diferent: igualar-los en un punt mitjà és mediocritat.

    Però això afavoreix el més capacitat...

    No: si aconsegueixes de cadascú el millor de si mateix, afavoreixes tots els alumnes.

    I en què consisteix l’àmbit personal?

    A donar eines a l’alumne per espavilar-se amb autonomia.

    I com es fa això?

    A través de la tutoria. La tutoria és el tret distintiu de la bona educació britànica!

    Expliqui-m’ho.

    Ets tutor d’uns quants alumnes, i els guies.

    Autoconfiança

    Un català ha influït durant catorze anys en el sistema educatiu britànic: va dissenyar exercicis, treballs i proves per als alumnes, preguntes per als exàmens... Després de viure mitja vida al Regne Unit, ser cap del departament de llengües estrangeres del prestigiós col·legi d’Eton i col·laborar en una educació que fomenta l’autoconfiança, el criteri propi, la capacitat d’argumentació de les opinions i la iniciativa personal, González ha tornat a Catalunya per dirigir l’escola britànica de Barcelona, a Castelldefels (Britishschoolbarcelona.com), amb aquest mateix sistema. González demostra que no hi ha més fronteres que les mentals, i que és un educador vocacional.

    Un exemple.

    Dius a l’alumne: “Llegeix aquestes fonts històriques sobre la guerra de Successió del 1714, i després vine i explica’m quines creus que van ser les causes de la guerra”.

    I tot va així?

    Hi ha també classes magistrals convencionals, però el més valuós és la tutoria: l’alumne interpreta unes dades i ve al meu despatx a argumentar la seva interpretació.

    I vostè li ofereix un te?

    El meu tutor de doctorat m’oferia un xerès.

    I funciona?

    Estimules el criteri propi de l’alumne, la seva autonomia, aprèn a espavilar-se, a investigar i a expressar-se. A algú que sàpiga de pintura pots dir-li: “Demà explica’ns a classe un quadre de Dalí i un altre de Rafael”.

    Interessant.

    Dinou dels últims 54 primers ministres britànics han sortit d’Eton! David Cameron...

    Ho nota?

    Respon a tot, mai no es queda sense resposta! I sempre ho fa sense llegir papers: l’educació britànica conrea l’expressió oral!

    Ah, igual que aquí... Ehem. Sense desmerèixer ningú, ja que conec iniciatives

    molt valuoses, però aquí el sistema...

    Ja... Quina diferència veu entre un noi que surt d’Eton i un altre d’aquí?

    El d’allà és un adult autònom en tots els aspectes, amb criteri propi, un ciutadà responsable i compromès. La prova reveladora, per a mi, és el sopar...

    Quin sopar?

    Convida uns joves de dinou anys a un sopar amb adults amics teus. Si el jove sap seguir les converses, proposar temes, gaudir-ne... és que està ben format. Si parla amb monosíl·labs i s’avorreix... no, fracàs.

    Ben vist.

    Una altra cosa important: els que van atemptar contra les Torres Bessones l’11-S tenien estudis universitaris tècnics, enginyeries, però no tenien una cosa fonamental.

    Què no tenien?

    Estudis d’humanitats! És preocupant (i molt perillós!) que a Espanya les humanitats es deixin de banda i es considerin “inútils”.

    Per què?

    La tecnociència ensenya axiomes i veritats inqüestionables, mentre que les humanitats ensenyen punts de vista, relats diferents del món, visions variades... Això et fa ser compassiu i empàtic, t’insufla sentit de l’humor i et vacuna contra els fanatismes!

    Hoaplaudeixo! I ara aclareixi’m el definitiu enigma pedagògic.

    Quin?

    Com podem aconseguir que un espanyol aprengui anglès?

    Ha, ha! Jo tenia tantes ganes d’obrir-me al món, que als setze anys ja em defensava i vaig tocar el dos a practicar a Anglaterra. I fins avui. El secret és tenir mètode... i ganes!



    Sìlvia Caballeria

    divendres, 2 de maig de 2014

    PENSAMIENTO CRÍTICO: 10 TÉCNICAS SENCILLAS PARA UTILIZAR EN EL AULA

    PENSAMIENTO CRÍTICO: 10 TÉCNICAS SENCILLAS PARA UTILIZAR EN EL AULA

    10 técnicas sencillas para utilizar en el aula

    1. Hacer preguntas durante las clases, para estimular la curiosidad: “¿Qué pasaría si…”?, “¿Cómo es posible que…?”, “¿Qué harías tú en ese caso…?”, “¿Qué sabéis acerca de…?, y diseñar preguntas guía, que ayuden a reflexionar y clarificar los conceptos más importantes.
    2. Utilizar gráficos y oraciones sencillas que introduzcan o enfoquen el tema planteado.
    3. Exponer distintos puntos de vista acerca de un mismo tema. Por ejemplo un conflicto bélico contado desde la visión de cada uno de los bandos implicados.
    4. Activar la participación de todos los alumnos utilizando alguna técnica de “participación al azar”. Por ejemplo, escribir tarjetas con los nombres e ir eligiendo de una en una para contestar, preguntar o comentar durante la clase.
    5. Fomentar que los alumnos se conozcan entre ellos, que trabajen juntos y que utilicen la escucha activa, pidiendo que resuman con sus palabras lo dicho por otro compañero.
    6. Hablar menos para hacer que los alumnos piensen más, mediante paros en la clase para que trabajen y reflexionen sobre los temas que se han tratado.
    7. Utilizar el método socrático para hacer preguntas y organizar debates entre los alumnos sobre temas que generan controversia.
    8. Fomentar el trabajo colaborativo, a través de trabajos en pequeños grupos, donde a parte de completar la tarea solicitada tengan que previamente describir los objetivos, exponer qué estrategias utilizaron y cómo resolvieron sus problemas.
    9. Promover la “revisión por pares” de trabajos escritos, de manera que puedan recibir retroalimentación no sólo del profesor, sino de los compañeros,y así aprovechar los beneficios de la escritura y lectura activas.
    10. Utilizar la técnica de la clase invertida, donde los trabajos de lectura, documentación y búsqueda de información se realizan en casa, utilizando el espacio del aula para investigar, profundizar, practicar, resolver dudas y debatir sobre el tema tratado.
    Conocer cuáles son las competencias que favorecen el desarrollo del pensamiento crítico, ayuda a profesores de todas las etapas a determinar en qué medida están interiorizando los alumnos estas formas de pensar y permite intervenir adecuadamente en este proceso.
    Una guía que recoge de forma muy completa estos estándares y su forma de evaluarlos es la guía para educadores  “Estándares de Competencias para el Pensamiento Crítico” de R. Paul y L.Elder, que podéis encontrar en www.criticalthinking.orgdonde existen numerosos recursos  en español para educadores de todas las etapas.
    Y es que ese debe ser el fin de la educación:

    “La Educación no sólo es llenar una cubeta, es encender un fuego.”
    —WILLIAM BUTLER YEATS

    dimecres, 30 d’abril de 2014

    VOTEM? Experiències Didàctiques a la Fundació Bofill: Sant Miquel i Trams

        Al web  de la Fundació Bofill, Debats d'Educació, hi ha diverses experiències educatives de Catalunya que ens poden interessar com a referència i per veure cap on van les pràctiques educatives. 
       Les trobareu en format vídeo i concretament n'hi ha dues ben properes: (voteu clicant les estrelletes)

    1.- Recerca Científica: de Tr@ms, concretament un Congrés Científic que es va fer per a SO, experiència on els nostres alumnes també van participar. 
    http://www.enaccio.debats.cat/ca/video/recerca-cient-fica-leso

    2.- Ruta Literària 2.0, del Departament de Filologia del Col.legi.
    http://www.enaccio.debats.cat/ca/video/ruta-liter-ria-20

        Veureu que cada vídeo té un rànquing de votacions, votem el que més us agradi, però votem també les nostres dues experiències,  ;D, així anem fent presència en aquests Debats d'Educació que s'estan consolidant des de la Fundació Bofill. 

    GRÀCIES!! 


         http://www.enaccio.debats.cat/ca/llistat_videos

    PER QUÈ NO APRENEM DELS MILLORS? GREGORI LURI

    Per què no aprenemdels millors? Gregorio Luri Cada vegada que un estudi internacional sobre educació ens fa enrojolar, hi ha algun il·luminat que en lloc de demanar-nos que aprenguem dels millors, ens ofereix alguna recepta miraculosa per treballar menys i aprendre més, com ara incentivar el pensament crític (el que coincideix amb el nostre), treballar les intel·ligències múltiples (una teoria que encara ha de guanyarse el suport d’algun neuròleg competent) o fomentar la tasca cooperativa a les aules. Ami m’interessa més el que ens explica Jin Li, una professora nord-americana d’origen xinès que ha escrit Cultural foundations of learning: East and West (2012). “Per què els estudiants nord-americans –es pregunta– tenen totes les facilitats per estudiar i no semblen gaire interessats a aprendre?”. Aquesta és també la pregunta que ens hauríem de fer nosaltres. La seva conclusió és que a Occident tendim a comprendre l’aprenentatge de manera cognitiva, i a l’Àsia el comprenen moralment. Els occidentals veiem l’aprenentatge com una cosa per comprendre i dominar el món, mentre que els asiàtics tendeixen a veure’l com un procés de conquesta de determinades virtuts personals. Quan Li demana als nord-americans que diguin a l’atzar paraules sobre l’aprenentatge es troba amb respostes com: “pensar”, “escola”, “cervell”, “descobriment”, “comprensió”, “informació”. Les paraules dels xinesos són: “insistir”, “tenir set”, “tenir gana”, “ser diligent”... En la concepció occidental de l’aprenentatge l’activitat central és la construcció, la manipulació, el qüestionament de l’autoritat i el foment del pensament crític. En la xinesa, l’aprenentatge és un camí de perfeccionament personal. Pels orientals, les virtuts intel·lectuals són virtuts morals: sinceritat, compromís amb la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència i respecte pels docents. Les conclusions de Jin Li coincideixen amb les d’Amy Chua i Jed Rubenfeld, una parella formada per una japonesa i un jueu, que han escrit The triple package: how three unlikely traits explain the rise and fall of cultural groups in America. Per què –es pregunten– els jueus, mormons, cubans, asiàtics, indis, iranians, nigerians i libanesos tenen als Estats Units uns resultats magnífics? La resposta no rau en els seus mètodes d’aprenentatge, sinó en els valors intel·lectuals que comparteixen. G. LURI, pedagog i doctor en Filosofia

    diumenge, 20 d’abril de 2014

    SCRUM IN SCHOOLS Marc de Treball d'empreses de Califòrnia, interessant per a l'aplicació en projectes de treball a l'aula

    Marc de Treball d'empreses de Califòrnia, interessant per a l'aplicació en projectes de treball a l'aula:

    Cómo crear de revistas digitales con aspecto profesional sin instalar nada

    En la nube TIC: Cómo crear de revistas digitales con aspecto profesional sin instalar nada


    Glossi es un creador de revistas digitales de aspecto profesional. Una de sus grandes ventajas es que no es necesario instalar nada, puesto que es en línea y gratuito (aunque claro está debemos poseer un navegador web medianamente actualizado).

    Una vez inscrito (lo puedes hacer con una cuenta de Facebook o un correo electrónico) puedes crear revistas digitales escogiendo el estilo, las fuentes o añadiendo y buscando fácilmente imágenes de Google o videos de Youtube. Finalmente permite compartir o incrustar accesos a las revistas creadas en nuestro propio blog o página web.


    iPad per als alumnes de 1r de SO

    iPad de 9,7 pulgadas con pantalla Retina
    En muchas aulas, las tabletas se han convertido en una herramienta más de estudio gracias a las cuales los alumnos consultan información de Internet para preparar sus trabajos, acceden a cientos de aplicaciones para estudiar y repasar las asignaturas de Matemáticas, Inglés, Lengua… Una de estas tabletas es el iPad deApple.
    En este sentido, la firma de la manzana ha actualizado su iPad de 9,7 pulgadas más asequible (desde 379 euros), al que ha incorporado una pantalla Retina, una tecnología que mejora la calidad de visualización de los contenidos.
    Entre sus características también se encuentran una cámara trasera con 5 megapíxeles de resolución y posibilidad de grabar vídeos con calidad Full HD, una autonomía de hasta 10 horas, Wi-Fi  y conexión ultrarrápida a través de una conexión de datos gracias a la tecnología 4G (opcional).  Además, posee una capacidad de almacenamiento de 16 Gb, funciona con el sistema operativo iOS7 e incluye un centro de control, un centro de notificaciones y capacidad multitarea.